Eragon

Christopher Paolini

Correcto, tópico, lineal y sin sorpresas. Esta seria la mejor descripción del libro de Paolini. Correcto porque está correctamente escrito, de prosa fácil pero con pinceladas de calidad, y ágil, con pocos puntos negros en el ritmo. Tópico porque se conjugan todos los tópicos de las novelas de fantasía. Dragones mágicos e inteligentes. Enanos duros y subterráneos. Elfos etéreos, atractivos y lejanos. Y malvados reyes con ansias de poder. Lineal porque el libro parte de un punto concreto y recorre sus páginas al mismo paso que Eragon recorre Algesia, sin desvíos, sin giros. Y sin sorpresas por que el autor no nos sorprende en casi ningún momento, no arriesga en absoluto, o no sabe hacerlo. (Un punto y a parte en este apartado, Ángela y el hombre gato, un pequeño atisbo de originalidad). El libro, aun siendo correcto, no merece en absoluto el éxito que ha tenido.

___________

Correcte, tòpic, lineal i sense sorpreses. Aquesta seria la millor descripció del llibre de Paolini. Correcte perquè està correctament escrit, de prosa fàcil però amb pinzellades de qualitat, i àgil, amb pocs punts negres en el ritme. Tòpic perquè es conjuguen tots els tòpics de les novel·les de fantasia. Dracs màgics i intel·ligents. Nans durs i subterranis. Elfos eteris, atractius i llunyans. I malvats reis amb ànsies de poder. Lineal perquè el llibre parteix d'un punt concret i recorre les seves pàgines al mateix pas que Eragon recorre Algesia, sense desviaments, sense girs. I sense sorpreses per que l'autor no ens sorprèn en gairebé cap moment, no arrisca en absolut, o no sap fer-lo. (Un punt i a part en aquest apartat, Ángela i l'home gat, un petit besllum d'originalitat). El llibre, àdhuc sent correcte, no mereix en absolut l'èxit que ha tingut.