La sombra del viento. Carlos Ruiz Zafon

Estado de Miedo / Estat de Por

Michael Crichton, 2004

No es buen escritor, solo correcto. Pero Michael Cricthon es un excelente narrador de historias. Esta novela de nuevo vuelve a estar correctamente escrito, pero excelentemente narrada, con un dominio del ritmo que muchos directores quisieran para sus películas. (No en vano muchas de sus novelas se han convertido en superproducciones americanas, con mejor o peor resultado). De nuevo el autor nos sumerge en un thriller con personajes bien definidos (demasiado para mi gusto), ameno, ágil, documentado y sobre todo sorprendente. Muy sorprendente y políticamente incorrecto, muy incorrecto. Recomendable como lectura de verano. Es fácil y entretenido (eso no significa para nada que sea malo). Atención a las informaciones, diagramas y apuntes bibliográficos de revistas que salpican el libro. Son verídicas y contrastadas (las he buscado para asegurarme)

_______________

Michael Crichton, 2004.

No és bon escriptor, solament correcte. Però Michael Cricthon és un excel•lent narrador d'històries. Aquesta novel•la de nou torna a estar correctament escrit, però excel•lentment narrada, amb un domini del ritme que molts directors volguessin per a les seves pel•lícules. (No en va moltes de les seves novel•les s'han convertit en superproduccions americanes, amb millor o pitjor resultat). De nou l'autor ens submergeix en un thriller amb personatges ben definits (massa per al meu gust), amè, àgil, documentat i sobretot sorprenent. Molt sorprenent i políticament incorrecte, molt incorrecte. Recomanable com lectura d'estiu. És fàcil i entretingut (això no significa per res que sigui dolent). Atenció a les informacions, diagrames i apunts bibliogràfics de revistes que esquitxen el llibre. Són verídiques i contrastades (les he buscat per a assegurar-me)

En el nombre del cerdo / En el nom del porc

Pablo Tusset

En el nombre del cerdo representa la segunda novela de Pablo Tusset y su bautismo en la novela adulta. Porque su primera novela, “Lo mejor que le puede pasar a un croasant” no dejaba de ser un ejercicio, gracioso, ameno y divertido, pero ejercicio a fin de cuentas, nada serio y con deficiencias en el resultado final. Nada que ver con esta novela. Un inicio antológico, una continuación casi abstracta nos llevan a un final extraño, agrio y consigue que el lector , al menos yo, disfrute de un libro diferente, fresco, correctamente escrito y cautivadoramente narrado. Parte de la historia trascurre en un subrrealista pueblo de montaña, inventado por el autor, que se nos antoja como aquel inquietante pueblo de "El castillo" de Kafka.

__________

En el nom del porc representa la segona novel·la de Pablo Tusset i la seva bautismo en la novel·la adulta. Perquè la seva primera novel·la, “El millor que li pot passar a un croasant” no deixava de ser un exercici, graciós, amè i divertit, però exercici al cap i a l'últim, gens seriós i amb deficiències en el resultat final. Gens que veure amb aquesta novel·la. Un inici antològic, una continuació gairebé abstracta ens duen a un final estrany, agre i aconsegueix que el lector , almenys jo, gaudi d'un llibre diferent, fresc, correctament escrit i cautivadoramente narrat. Part de la història transcorre en un subrrealista poble de muntanya, inventat per l'autor, que se'ns antoja com aquell inquietant poble de "El castell" de Kafka.

Vermilions Sands

J.G.Ballard, 1971

ese famoso escritor desconocido. Si, porque aun siendo un reconocido escritor por estos lares se nos antoja a muchos desconocido (no a mi, todo sea dicho). La novela es una recopilación de historias escritas entre 1956 y 1970. Maravillosas, mágicas, extrañas y evocadoras de un mundo alternativo, imaginario, imposible, que al final de la novela se nos antoja casi real. Los cuentos se enlazan entre si por el lugar donde acontecen, Vermilion Sands, una población costera de vacaciones, a orillas de un lago de arena, por donde navegan barcos de arena, cual navíos de aquella maravillosa novela “Crónicas Marcianas” de Ray Bradbury. Si nunca se ha leído a J.G.Ballard puede costar al principio, pero si se deja abierta la mente se puede descubrir un maravilloso ejercicio poético en cada uno de los cuentos del libro. Los cuentos que contiene el libro son:

• "Prima Belladonna" (1956)
• "The Thousand Dreams of Stellavista" (1962)
• "Cry Hope, Cry Fury!" (1966)
• "Venus Smiles" (1957)
• "Studio 5, The Stars" (1961)
• "The Cloud-Sculptors of Coral D" (1967)
• "Say Goodbye to the Wind" (1970)
• "The Screen Game" (1962)
• "The Singing Statues" (1962)

________________________

J.G.Ballard, 1971.

aquest famós escriptor desconegut. Si, perquè àdhuc sent un reconegut escriptor per aquests lares se'ns antoja a molts desconegut (no al meu, tot sigui aquest). La novel·la és una recopilació d'històries escrites entre 1956 i 1970. Meravelloses, màgiques, estranyes i evocadores d'un món alternatiu, imaginari, impossible, que al final de la novel·la se'ns antoja gairebé real. Els contes s'enllacen entre si pel lloc on esdevenen, Vermilion Sands, una població costanera de vacances, a la vora d'un llac de sorra, per on naveguen vaixells de sorra, com navilis d'aquella meravellosa novel·la “Cròniques Marcianes” de Ray Bradbury. Si mai s'ha llegit a J.G.Ballard pot costar al principi, però si es deixa oberta la ment es pot descobrir un meravellós exercici poètic en cadascun dels contes del llibre. Els contes que conté el llibre són:

• "Prima Belladonna" (1956)
• "The Thousand Dreams of Stellavista" (1962)
• "Cry Hope, Cry Fury!" (1966)
• "Venus Smiles" (1957)
• "Studio 5, The Stars" (1961)
• "The Cloud-Sculptors of Coral D" (1967)
• "Say Goodbye to the Wind" (1970)
• "The Screen Game" (1962)
• "The Singing Statues" (1962)

Caballo de Troya / cavall de troya

J.J.Benitez

Existen libros abominables por el hecho de tener la osadía de autodenominarse novelas. Este es uno de ellos. Lo siento para los seguidores de J.J.Benitez, no pongo en duda su profesionalidad como investigador Ufólogo, pongo en duda, en seria duda su calidad como escritor, al menos en esta novela. No dudo que su trama no sea original, en el tiempo en que se escribió, ahora es un tema muy manido. Lo que ocurre es que los personajes son planos, sus diálogos zafios, su trama lineal y la calidad literaria de sus páginas nula. J.J.Benitez nunca debió salir de sus artículos sobre Ovnis. Cada cual a lo suyo.

________________________________

J.J.Benitez

Existeixen llibres abominables pel fet de tenir la gosadia de autodenominarse novel·les. Aquest és un d'ells. Ho assec per als seguidors de J.J.Benitez, no poso en dubte la seva professionalitat com investigador Ufólogo, poso en dubte, en seriosa dubta la seva qualitat com escriptor, almenys en aquesta novel·la. No dubto que la seva trama no sigui original, en el temps que es va escriure, ara és un tema molt manido. El que ocorre és que els personatges són plans, els seus diàlegs grossers, la seva trama lineal i la qualitat literària de les seves pàgines nul·la. J.J.Benitez mai hagué de sortir dels seus articles sobri Ovnis. Cadascú al seu.

La sombra del viento / L'ombra del vent

Carlos Ruiz Zafon, 2001

Llegue a este libro hace un par de años a través de la recomendación de un conocido. He de agradecerle esta recomendación. Necesitaría mucho espacio y palabras para definir el libro, pero si he de resumirlo en una palabra esta seria Mágico. Es un libro Mágico. Por muchas razones. Engancha, hipnotiza, cual prestidigitador el autor mueve su varita al comienzo del libro y nos transporta aun mundo a priori conocido (sobre todo si vives en Barcelona donde transcurre la acción) que se torna un lugar de aventura, misterio, magia, sentimiento… Carlos Ruiz Zafon es un magnifico contador de historias, dotado de un dominio prodigioso de la lírica hecha prosa, capaz de relatar historias sin caer en la ñoñeria de otros autores, pero usando un lenguaje culto y delicado que acaricia el alma del lector. Un libro no solo recomendable (Gracias Antonio) sino imprescindible. Mi libro preferido, desde que lo leí espero ansioso un nuevo libro de este Autor. Como curiosidad existe un CD de música con pistas de música para cada capitulo, compuesto por el propio autor, que es sencillamente delicioso. Si se puede escoger, la edición de coleccionista con el CD de música es la mejor elección.

_____________________________

Vaig Arribar a aquest llibre fa un parell d'anys a través de la recomanació d'un conegut. He d'agrair-li aquesta recomanació. Necessitaria molt espai i paraules per a definir el llibre, però si he de resumir-lo en una paraula aquesta seriosa Màgic. És un llibre Màgic. Per moltes raons. Enganxa, hipnotitza, com prestigitador l'autor mou la seva vareta al començament del llibre i ens transporta àdhuc món a priori conegut (sobretot si vius a Barcelona on transcorre l'acció) que es torna un lloc d'aventura, misteri, màgia, sentiment… Carlos Ruiz Zafon és un magnific narrador d'històries, dotat d'un domini prodigiós de la lírica feta prosa, capaç de relatar històries sense caure en la ñoñeria d'altres autors, però usant un llenguatge cult i delicat que acaricia l'ànima del lector. Un llibre no solament recomanable (Gràcies Antonio) sinó imprescindible. El meu llibre preferit, des que ho vaig llegir espero ansiós un nou llibre d'aquest Autor. Com curiositat existeix un CD de música amb pistes de música per a cada capitulo, compost pel propi autor, que és senzillament deliciós. Si es pot escollir, l'edició de col·leccionista amb el CD de música és la millor elecció.

El juego de Ender / El joc de Ender

(título original Ender's Game, 1985) Orson Scott Card

Premio Hugo 1986 Mejor novela
Premio Nebula 1985 Mejor novela

Nunca había leído nada de Orson Scott Card, y me resistía. Pecado Capital, lo se, después de leer una de sus novelas mas conocidas he de reconocer su enorme capacidad para ahondar en el alma de sus personajes. Aunque la novela adolece de un principio frío y algo mecánico, el final de la novela nos transporta a las mejores paginas nunca escritas en el campo de la ciencia ficción. La trama, eficiente y amena, no deja de esconder ideas mas profundas. La pérdida de la niñez y la inocencia. La infancia violada por adultos para sus propios fines. La destrucción del alma y la búsqueda de una nueva, con la que poder soportar el paso del tiempo. La eterna lucha entre lo que esta bien y lo que es correcto. Una Magnifica novela imprescindible en cualquier biblioteca.

___________________________

(títol original Ender's Game, 1985) Orson Scott Card

Premi Hugo 1986 Millor novel·la
Premio Nebula 1985 Millor novel·la

Mai havia llegit gens de Orson Scott Card, i em resistia. Pecat Cabdal, l'es, després de llegir una de les seves novel·les mes conegudes he de reconèixer la seva capacitat per a ahondar en l'ànima dels seus personatges. Encara que la novel·la emmalalteix d'un principi fred i alguna cosa mecànic, el final de la novel·la ens transporta a les millors paginas mai escrites en el camp de la ciència ficció. La trama, eficient i amena, no deixa d'amagar idees mes profundes. La pèrdua de la infantesa i la innocència. La infància violada per adults per a les seves pròpies fins. La destrucció de l'ànima i la recerca d'una nova amb la de poder suportar el pas del temps. L'eterna lluita entre el que aquesta bé i el que és correcte. Una Magnifica novel·la imprescindible en qualsevol biblioteca.

La voz de los Muertos / la veu dels morts

(título original Speaker for the Dead, 1986) Orson Scott Card.

Premio Hugo 1987 Mejor novela
Premio Nebula 1986 Mejor novela

Después de leer la maravillosa novela El juego de Ender, decidí probar suerte y leer la segunda parte (soy muy reacio a leer segundas partes) y Oh mi sorpresa, no es mejor que la primera, es mucho mejor que la primera parte. De nuevo el autor nos demuestra sus dotes para escarbar en el alma de los personajes. Una capacidad de análisis psicológico superior a muchos autores nos trasporta al limite mismo de la psique humana donde la razón a veces deja de tener importancia para dar paso a algo mas importante para la raza humana como son las emociones. Un humanista de los pies a la cabeza. Orson Scott Card demuestra que aun queda mucho del misionero que era antes. Si la primera era imprescindible en cualquier biblioteca, la segunda parte es casi un pecado no leerla. Para quien conozca la vida de Scott verá en esta novela una proyección de su anterior vida, antes de ser novelista.

___________________

(títol original Speaker for the Dead, 1986) Orson Scott Card.

Premi Hugo 1987 Millor novel·la
Premio Nebula 1986 Millor novel·la

Després de llegir la meravellosa novel·la El joc de Ender, vaig decidir provar sort i llegir la segona part (sóc molt poc inclinat a llegir segones parts) i Oh la meva sorpresa, no és millor que la primera, és molt millor de la primera part. De nou l'autor ens demostra els seus dots per a furgar en l'ànima dels personatges. Una capacitat d'anàlisi psicològica superior a molts autors ens transporta al limiti mateix de la psique humana on la razóna vegades deixa de tenir importància per a donar pas a alguna cosa mes important per a la raça humana com són les emocions. Un humanista dels peus al capdavant. Orson Scott Card demostra que àdhuc queda molt del missioner que era abans. Si la primera era imprescindible en qualsevol biblioteca, la segona part és gairebé un pecat no llegir-la. Per a qui conegui la vida de Scott veran en aquesta nobela una proyeccion de la seva anterior vida, abans de ser novel·lista.